Notícia publicada per Loreto Flors Ruiz a http://impresa.lasegunda.com/

La psicòloga espanyola Patricia Ros comenta l’experiència de Tarragona en la prevenció aplicant el mètode d’Islàndia.

Una educació en valors, límits i vincle emocional és preventiva en si mateixa.

Demà es realitzarà a Santiago el seminari “Infants i adolescents lliures d’alcohol i drogues”, on la psicòloga i psicoanalista espanyola Patricia Ros, directora del Servei de Prevenció de les Addiccions de l’ajuntament de Tarragona, Catalunya, exposarà l’experiència de la ciutat en la aplicació del model d’Islàndia per prevenir i disminuir el consum de substàncies tòxiques en joves.

Islàndia va desenvolupar el programa denominat “Joventut a Europa”, que va començar a aplicar el 1998 i va disminuir el consum d’alcohol, cigarret i cànnabis en adolescents, de 42%, 23% i 17%, respectivament, a menys del 5% en cadascuna de les categories. A Xile, aquestes xifres estan en 35,6% (alcohol), 6% (cigarret) i 34,2% (marihuana).

-Com és el model d’Islàndia?

-Es basa en un instrument intel·lectual molt potent que és una enquesta sobre els hàbits i qualitat de vida que tenen els adolescents de 15 i 16 anys. És una enquesta amb 70 preguntes, cadascuna amb subpreguntes, la qual cosa ens dóna una radiografia de com i on viuen, com es relacionen amb els seus pares, els seus iguals, les escoles, els professors, quin tipus de temps lliure realitzen, quin tipus de substàncies consumeixen, què malestars psicològics senten, se’ls pregunta de tot.

-Què es fa amb les respostes profundes dels estudiants?

-Hi ha factors de protecció molt importants que són el vincle familiar, el control i monitorització parental, l’ús del temps lliure en conjunt amb la família; els que compleixen amb aquests factors són els que menys consumeixen. A partir d’aquí tenim les línies de prevenció a desenvolupar. Com tenim la informació de cada institut de secundària i cada barri, podrem ajustar en funció dels resultats les mesures preventives.

-Una vegada que tenim la radiografia, es torna als directors d’escola i a les famílies?

-A l’octubre tenim preparada una jornada on aniran tots els directors de les escoles, les associacions de pares i mares, les associacions veïnals, el patronat municipal d’esports, la guàrdia urbana, el col·legi de farmacèutics, el col·legi de pediatres i tots els agents claus que actuen a cada barri. En aquesta jornada també hi seran els representants del govern autonòmic, de l’ajuntament i els que han fet l’estudi en profunditat de les dades, que és el departament d’Antropologia Social de la Universitat Rovira i Virgili. Se’ls presentarà el pla de treball, l’estratègia que hem pensat per al 2017-2018 i avaluació en 2019, això significa que els anem a trucar per barris perquè vagin a un fòrum consultiu tenint cadascun el seu resultat personalitzat, fem el diagnòstic, les propostes de millora i al cap de dos anys es torna a passar l’enquesta com a document d’avaluació als nois de 15 i 16 anys.

-És molt car implementar aquest model?

-Aquest sistema implica a tota la comunitat; no és fàcil d’implementar, és un projecte a llarg termini, perquè la prevenció no es pot fer amb programes que duren 1 o 2 anys. Es tracta d’ajustar el que es té molt millor, per descomptat que alguna cosa de recursos es necessita, però no els que un es pot imaginar. Cal treballar sobre el terreny, sobre el que ja està, coordinar-lo i estructurar-lo millor.

-Què tasca li assigna a la família?

-El tema familiar és la base de tot, però hem entrat en el tema de les drogues amb discursos com: “els meus fills estaven molt bé, però quan van entrar a l’adolescència es van ajuntar amb males companyies que es drogaven i des d’aquí el meu fill es drogar “. Això és una expulsió de la responsabilitat i és no entendre quin és el paper preventiu de la família i tractar la droga com un agent que ha identitat pròpia i que s’acosta als nois i pren en ells. Com més hores de qualitat es passin amb els xavals, quan més activitats d’oci es realitzen amb ells, com més monitoratge, com més coneguem els pares dels amics, menor probabilitat de consum de qualsevol substància i qualsevol conducta de risc. Una educació en valors, límits, habilitats, control parental i vincle emocional és preventiva en si mateixa.

-En el consum específicament de marihuana, ha contribuït la idea que no és nociva, que no fa mal.

-Hi ha hagut moltíssima confusió amb el tema del cànnabis quant als seus efectes terapèutics; els nens han entès que no fa mal. Estem intentant desfer tota aquesta sèrie de mites, que passa també amb l’alcohol, on hi ha baixa percepció del risc. Desfer els mites que el natural no fa mal, que té efectes terapèutics, en absolut, té efectes molt nocius.

-¿Què opina del cas d’Uruguai, on la marihuana està legalitzada?

– (silenci) Només li diré que l’alcohol està legalitzat i és la droga que més problemes està causant entre els nostres infants, adolescents, i en els adults també. És la droga de major ús. No em sembla que la legalització sigui la solució.