Rambla Nova, 114, oficinas 3-6
43001 Tarragona
+34 977 21 27 34

La capseta de fusta

// Grupo Mentoring

cajita

El petit Marcel va estirar la capsa de fusta que guardava sota el llit.
-Hi ha un tresor? – va preguntar la Júlia quan va veure l’ull del pany.
-Sí – va contestar el nen, i va seure damunt la catifa amb la capsa entre les cames –. Tanca els ulls.
La Júlia va obeir a l’instant.
El Marcel, sense perdre de vista els ulls aclucats de la nena, va posar la mà dins el castell del Playmòbil i en va treure una clau.
-Ja pots mirar.
La Júlia va eixamplar els ulls un pam.
-Oh, puc obrir-la jo?
El petit Marcel va col·locar la capsa entre tots dos i la Júlia va encaixar la clau al forat: una volta, dues voltes i la tapa de fusta es va aixecar. Un reguitzell de fades, dracs, pirates, cérvols, prínceps, bruixes i gegants es va escampar per l’habitació xisclant i fent gresca.
La Júlia, fascinada, estirava els braços.
-Oh, jo els vull.
Però les fades, en tocar-les, es convertien en pols. Les bruixes li passaven entremig de les cames. Un drac li mossegà el dit gros. I pel sostre, tot eren corredisses de cérvols. No hi havia manera d’enxampar aquells personatges, s’esmunyien dels seus dits com si fossin d’aire.
-Ha, ha, ha… –reia el nen veient com la Júlia trontollava provant de caçar un pirata – No els podràs agafar. No poden venir amb tu. Ara ho veuràs.
El petit Marcel es va posar dret sobre el llit amb la capsa a les mans, va aixecar la tapa i un remolí d’aire va xuclar cap endins aquell munt d’éssers fantàstics.
-No! –cridava la Júlia, tot enfilant-se al llit- Què fas? Dóna-me-la!
Però quan l’hi va arrabassar de les mans, la capseta va caure. Pataplaf! I va aparèixer un Geni enorme i blavós.
-Qui ets tu? I la capsa? – va preguntar la Júlia.
-No em coneixes? Sóc el Geni més poderós del món: el guardià dels records. I tu, petita rapinyaire, què volies endur-te, que he hagut de venir tan de pressa?
-Jo només volia la capseta del Marcel, la tens tu?
-Sí i no. Jo la protegeixo – va dir el Geni molt seriós- però només la pot tenir el Marcel, perquè dins hi ha els contes que ell ha anat escoltant. Per aquest motiu la capseta és seva. Però tu també en pots tenir una.
-Ah si? I com? Jo no tinc pirates ni bruixes ni cérvols com els dels Marcel.
-Para atenció!– va dir el Geni aixecant el dit – que només t’ho explicaré un cop. Cada nit, abans d’anar a dormir, la mama del Marcel li explica un conte. Mentre el Marcel l’escolta, els personatges van entrant dins la capseta i es queden allà dins guardats. Ben aviat, quan el Marcel aprengui a llegir, encara n’hi entraran molts més. I així, de mica en mica, la capsa del Marcel s’anirà omplint amb un munt d’amics que l’acompanyaran allà on vagi durant tota la vida. El petit Marcel serà l’home més ric del món. I tu també pots arribar a ser-ho.
-Però, Geni, jo no tinc cap capseta de fusta – va protestar la Júlia.
-Doncs aquesta nit, demana al pare o a la mare que t’expliquin un conte. Escolta’l bé, i després, mira sota el llit: allí la trobaràs.

Autora: Montse Freixas Rovira
Títol: La capseta de fusta

Nota important
Si desitges utilitzar o copiar aquest relat pots posar-te en contacta amb mi a través del email: rovira_freixasmontse@hotmail.com