Rambla Nova, 114, oficinas 3-6
43001 Tarragona
+34 977 21 27 34

“La lectura… amb les seves claus màgiques ens obre, al fons de nosaltres mateixos, la porta dels llocs on no hauríem sabut entrar.“(Proust, Sobre la lectura)

Pensem amb paraules i ens construïm mitjançant les paraules, se’ns fa difícil expressar una idea, un sentiment, un desig al qual no podem posar un nom. Però sovint ho trobem quan llegim un conte, una novel·la, un relat i ens diem ah, era això!
La paraula és l’eina del treball psicoterapèutic i alhora, la paraula és l’eina de l’escriptor. Per aquesta raó volem compartir aquí un espai psico-literari on puguis llegir contes i relats curts. Els relats tocaran els diferents aspectes de la teràpia psicoanalítica amb l’objectiu d’apropar-te-la, desmitificar-la i mostrar–te què és i com funciona.

Montse Freixas
Escriptora i llicenciada en Psicologia

Quimioteràpia

La bossa que penja del peu de sèrum és groga, però el líquid que baixa pel tub és transparent i pur com l’aigua. És l’únic que en Pere reülla, ni xeringues ni agulles, perquè el primer dia la...

La capseta de fusta

El petit Marcel va estirar la capsa de fusta que guardava sota el llit. -Hi ha un tresor? – va preguntar la Júlia quan va veure l’ull del pany. -Sí – va contestar el nen, i va seure damunt la...

Torna-m’ho a dir

Torna-m’ho a dir -Ja ho has sentit. -És que no m’ho crec. -Doncs parlo seriosament. -Però, per què?! Què he fet, jo? -No ets tu, sóc jo. -Tu i qui més? -Hi he pensat molt. -No respons. -Ningú,...

Sabotatge

És un dimarts avorrit. La Carícia, l’Abraçada i els Petons mandregen pel sofà perquè ningú no ha reclamat la seva intervenció. Comparteixen l’àtic que el Centre d’Intel·ligència Emocional els ha...

Il·lusió

És de nit que penso un conte a la vora del foc. Sóc un gall, un ocell o un gos per tal que m’escoltis amb ulls de pruna. Crema la soca. Tot de fades saltironen quan atio els mots. Plegades...

Manicura

La Mercè agafa la mà de la Júlia, la gira una mica i li subjecta el polze entre els seus dits. -Aquest color fa de bruixa – diu –. Els vermells i fúcsies fan la mà bonica, són més lluminosos....

Càpsula de bellesa

Quan vaig sortir de l’hospital havia parat de ploure. Era massa d’hora per a tornar a casa i vaig anar baixant el carreró fins al passeig. Les fulles esgrogueïdes dels plataners omplien els...

Amanida d’estiu

Triarem una safata plana. Hi estendrem un manyoc de somriures ( genuïns, els altres amarguen ) de la mida d’un pàmpol cadascun de manera que la cobreixin tota. Pel damunt, hi escamparem frases...

L’Estrany

La vida passava silenciosa, de puntetes, com si no gosés molestar. De tant en tant el meu fill treia el cap “sóc aquí, mare!”, i jo aixecava els ulls de l’ordinador i somreia. Era un...

Només és una presència

Tant de bo, però no goso girar-me una altra vegada. No. Ja m’ho deia el Jordi que era massa poruga per a fer aquest torn, “a tu t’agraden els migdies, els mentons enlairats, les ulleres de sol”....

Fotografia

Dilluns 1 d’agost. Les gallines del veí cloquegen. De lluny, sento un gall. Poso la cafetera al foc. La primera norma del llistat que he enganxat a la porta de la nevera diu que eviti les xarxes...

Sala d’espera

Tot va començar al museu. O no. Duc una vida normal: treballo, estimo, menjo i visito museus. I ara sóc aquí seguint el consell de la Clara. La Clara és la meva cap, una dona expeditiva que duu...

Blau turquesa

Tant de bo hagués nascut ocellot, es plany en Miquel, recolzat a la barana del vaixell, mentre observa com es desfan les crestes d’escuma damunt d’un mar cendrós. Tot caminant per la coberta de...

Laura, filla meva

Em desperta el telèfon. – Laura, sóc jo…- escolto. És la veu tremolosa de la mare. Un calfred em recorre la nuca i em llevo de cop, sense respondre. A l’altra costat, sento la...

El nen i el follet que volia veure el mar

Hi havia una vegada un nen que vivia al costat del mar. Cada dia després d’esmorzar baixava a la platja amb la galleda, la pala i el rasclet. Dins la galleda s’emportava els seus millors...