L’escolto

M’ha dit el metge que no és el cor, que és ansietat, que el cor està trist però fort, i m’ha aconsellat que demani cita pel psicòleg. “El psicòleg?” li he preguntat, perquè m’ha sorprès, és clar, i com que duia a la bossa un llibre d’aquests de la felicitat que em va recomanar la meva amiga Alèxia, l’hi he ensenyat per saber què n’opinava, dic jo que si és metge en sabrà més. El cas és que ni l’ha fullejat, n’ha llegit el títol, m’ha mirat una bona estona sense badar boca i m’ha repetit que anés al psicòleg. “Escolti, que jo no estic sonada”, li he deixat anar. Llavors, ell, molt amable, m’ha contestat  que aquest era el seu consell, que el psicòleg era l’especialista per a tractar l’ansietat, que es veu que és el que jo tinc. Doncs, miri, ja sóc aquí,  que a mi m’agrada anar per feina.

Título: L’escolto.

Autora: Montse Freixas Rovira
Fotógrafa: Pepa Be