La mare diu que l’àvia ha tancat els ulls i s’ha adormit per sempre.
-Com la bella dorment?
-Sí.
-Fins que la desperti un príncep?
-Fins que la desperti qui l’estimi.
-Nosaltres l’estimem.
-Mmm… D’acord, provem-ho.
Llavors m’acosto a la cara adormida, li faig un petó, l’àvia obre els ulls i la mare xiscla. Què esperava, doncs.
Títol: La abuela durmiente
Autora: Montse Freixas Rovira
Fotografía: Pepa Be