Zero conflictes

És clar que podria dir-li que l’estimo, però no ho faré. Li ho demostro contínuament i això és el que compte: els fets. Un acte d’amor es més sincer que mil missatges romàntics. Ja em diràs què en trec, jo,  d’arribar a casa a les onze de la nit cansadíssima i que ell em digui carinyet, com t’estimo, mentre es fot un entrepà davant la pantalla.  Ara, si em trobo un bon sopar preparat t’asseguro que entendré que m’estima. Això de parlar i compartir els sentiments no deixa de ser una enganyifa perquè, de fet, no pots pactar: dóna’m una miqueta de la teva pena que jo et donaré una mica de la meva gelosia. I, a més, podria passar que un dia els sentiments canviessin, llavors, què? “Em vas dir…” Mira, m’estimo més evitar temes que només serveixen per a discutir o per enredar-te i caure-hi de quatre potes. Al capdavall, les paraules són una  mica com les pedres, es llencen i allà es queden per sempre. I no és que jo vulgui amagar res,  és que sóc pràctica, és la meva manera de funcionar. Els meus pares no discutien mai, ni baralles ni crits, res, vivien en pau, s’avenien, cadascú des del seu món respectava el de l’altre, i quan no estaven d’acord, jo no sé com s’ho feien, però nosaltres no ens n’adonàvem, així que el resultat era zero conflictes, no em diguis que no és perfecte?

Títol: Zero conflictes
Autora: Montse Freixas Rovira
Fotografía: Pepa Be