Reguem una planta perquè creixi sana i vigorosa, tanmateix ens costa trobar l’equilibri per no negar-la d’aigua i que es podreixin les arrels. És tan difícil com col·locar-li una campana de vidre que la protegeixi d’insectes i altres amenaces, però que alhora no la privi de l’oxigen necessari per sobreviure.

Em refereixo al difícil equilibri que han de trobar els pares d’adolescents entre la preocupació pels seus fills i la seva protecció, i l’excés de preocupació i la sobreprotecció que impedeixen l’adolescent posseir un espai íntim, personal, privat. Un espai on assajar les seves noves capacitats; on provar el seu “jo” recentment estrenat; on comprovar les seves habilitats socials, la seva capacitat d’ajuda i d’empatia amb els altres. I tot això, sense que els ulls i les mentalitats adultes li assenyalin els errors que cal que cometi, ja que està aprenent a estar-en- el-món amb un nou embolcall.