L’enginyer veneçolà Rafael Reif parla sobre com funciona l’organisme que presideix, la que és considerada com a millor universitat del món

En un extrem de l’oficina 3-208 del MIT hi ha un gran escriptori de fusta. Un globus terraqüi d’un metre d’altura, un tauler d’escacs, un ordinador iMac i una xemeneia encara sense encendre ho envolten. En la seva superfície regna l’ordre: agendes obertes, fotografies familiars i sobres, tots simètricament alineats, comparteixen espai amb un petit cartell que revela al propietari temporal d’aquest lloc. “Reserved for the President”, diu. Encara que, en veritat, hauria de dir “Reservat per al President”.

Des que va assumir en 2012 com el president número 17 del Massachusetts Institute of Technology, a Cambridge, Estats Units, el veneçolà Rafael Reif (Maracaibo, 1950) aixeca la bandera de la diversitat i col·laboració internacional a la millor universitat del món per cinquè any consecutiu, segons el ránking de la companyia britànica Quacquarelli Symonds.

Valorem la intel·ligència, la passió, la curiositat. És una llàstima que solament tinguem 11.000 alumnes i mil postdoctorados
“En el MIT tenim persones de 152 països. Gairebé un 80% de les nacions del planeta estan aquí representades. Tenim una història de 155 anys de descobriment, creació de coneixement i innovació. Som un exemple per al món”, diu aquest enginyer elèctric, pioner en la microelectrònica, autor de cinc llibres, tutor de 38 tesis doctorals, amb 15 patents registrades i 350 papers científics.

Com una torre de Babel moderna, dels actuals 11.331 estudiants d’aquest institut el lema del qual és “Mens et Manus” (“Ment i mà”), uns 3.828 són internacionals. I d’ells, 72 espanyols.

Pregunta. Per les aules del MIT han passat 85 premis Nobel, gegants intel·lectuals com el lingüista Noam Chomsky, el físic Richard Feynman, l’astronauta Buzz Aldrin, el matemàtic Norbert Wiener i Bill Gates. Com és ser el president d’aquesta comunitat científica internacional?

Resposta. És el treball més divertit del món. MIT és essencialment una meritocracia. El que tractem de fer és atreure a les criatures més intel·ligents del planeta. Tenen molt i gens en comú al mateix temps: són molt talentosos i inherentment apassionats.

P. MIT podria considerar-se la capital geek de la Terra. Com és el procés de selecció dels alumnes?

És un ambient molt competitiu en el qual els estudiants han d’estudiar i aprendre a treballar en equip. És un estil d’educació no basat en la competició sinó en col·laboració
R. Busquem als diferents. A cada escola hi ha una nena o nen diferent en un racó, desarmant alguna cosa. Aquests són els qui apliquen a MIT. No són els populars, són els nens diferents, els que es diverteixen veient com funcionen les coses. Jo era així. Una vegada que arriben aquí senten per primera vegada que pertanyen a algun lloc, que hi ha una altra gent com ells. Això fa a MIT un lloc intel·lectualment explosiu, únic. Atraiem a les millors ments d’Espanya, Xina, Índia, Alemanya, Corea, França, Brasil, Mèxic, etcètera. Valorem la intel·ligència, la passió, la curiositat. És una llàstima que solament tinguem 11.000 alumnes i mil postdoctorados. M’agradaria poder acollir a més però no podem si volem mantenir la qualitat. Per això implementem estratègies d’aprenentatge en línia com els cursos en MITX i edx.org.

P. Aquí, sobre la xemeneia, té una fotografia de l’arquitecte Robert Robinson Taylor [primer afro-americà graduat en el MIT en 1888] i una altra de les primeres promocions de dones en 1876. Com d’important és la diversitat en l’institut?

R. És crucial. A diferència d’altres universitats que incentiven l’homogeneïtzació, MIT és com l’arca de Noé: és un ambient basat en la diversitat. És un lloc molt especial pel seu cosmopolitisme, per la convivència entre cultures diferents. Puc explicar-ho des de la meva pròpia experiència. Després de graduar-me a la Universitat de Carabobo, vaig venir a Estats Units per aconseguir un doctorat. Al començament dels ochentas, vaig anar a Stanford. El meu objectiu era tornar al meu país i ser un professor universitari. Després em van convidar a venir aquí a MIT i no em vaig poder anar.

P. I no hi ha frecs per les diferències culturals?

El rol de la universitat per a les properes dècades és el d’ensenyar no solament habilitats científiques i tècniques per fer al món un lloc millor sinó també educar per comprendre la naturalesa humana
R. Curiosament, s’esvaeixen. La convivència funciona perquè estudiants i investigadors treballen en projectes que són més grans i importants que ells mateixos. Hi ha estudiants turcs treballant amb professors grecs. I laboratoris amb investigadors de Pakistan i Índia, d’Israel i Palestina. Quan treballen junts, els biaixos són posats a un costat. Amb els anys aprenen a respectar a persones de diferents països pel que aporten. És un ambient molt competitiu en el qual els estudiants han d’estudiar i aprendre a treballar en equip. És un estil d’educació no basat en la competició sinó en col·laboració. Aprenen a respectar als seus parells pel que són. MIT és la prova que és possible. “Vagin i hackeen el món”, els dic en cada cerimònia de graduació. Perquè així ha de ser el planeta: una comunitat diversa treballant junta, en un unió, en grans temes. Hem d’usar la cooperació i el talent per solucionar els problemes més importants de l’actualitat.

P. El món en el qual va néixer MIT és diferent al món actual. Quin és el rol que juga aquest institut al segle XXI?

R. Fa més de 150 anys, la missió de MIT era preparar a la gent per aconseguir una bona ocupació i per ser un bon ciutadà. Era necessari alimentar la revolució industrial i avançar en el coneixement per ajudar a l’economia dels Estats Units. El que MIT va començar a fer fa algunes dècades, en canvi, és utilitzar aquest coneixement per solucionar grans problemes actuals. Aquest ha estat el mantra de MIT en els últims 30 o 40 anys. El rol de la universitat per a les properes dècades és el d’ensenyar no solament habilitats científiques i tècniques per fer al món un lloc millor sinó també educar per comprendre la naturalesa humana. El nostre rol al segle XXI és identificar què necessita una ciutat, un estat, un país. I treballar en això.

La humanitat s’enfronta a desafiaments urgents, reptes la solució dels quals dependrà d’unir les avançades capacitats tècniques i científiques
P. Al començament de 2016, el MIT va llançar la Campanya per un Món Millor per potenciar àrees com l’estudi del cervell, la cerca d’exoplanetes i l’exploració de solucions viables contra el canvi climàtic. Per què?

R. La humanitat s’enfronta a desafiaments urgents, reptes la solució dels quals dependrà d’unir les avançades capacitats tècniques i científiques amb un profund enteniment de les complexitats polítiques, culturals i econòmiques del món. Vam engegar la campanya per accelerar el canvi. Crec que al segle XXI les universitats han de ser capdavanteres.

P. MIT ocupa un lloc important en la cultura popular. En la ficció, Tony Stark, Iron Man, és graduat de l’institut. Quin rol juga la imaginació en l’activitat científica?

R. És la clau. El que aprenen aquí els estudiants és que el límit del que podem aconseguir està marcat per la nostra imaginació. El poder del cervell humà treballant col·lectivament és enorme. Els nens en créixer són molt curiosos. Tenen una imaginació molt vívida fins que ingressen a l’escola i allí la seva imaginació és aniquilada. En MIT ressuscitem aquesta força. Necessitem canviar l’ensenyament tradicional a les escoles per no assassinar la imaginació.
Neteja Ressalta les paraules desconegudes

Publicat en El País