Fotografia

Dilluns 1 d’agost. Les gallines del veí cloquegen. De lluny, sento un gall. Poso la cafetera al foc. La primera norma del llistat que he enganxat a la porta de la nevera diu que eviti les xarxes socials fins al vespre.

Llavors et veig. Algú ha compartit una foto on surts. Mires la càmera, somrius una mica sense obrir la boca, abraces els teus amics. Ells posturegen perquè la foto sigui divertida. Tu, no. Tu estàs concentrat. T’observo mentre em llepo el sucre que una ensaïmada deliciosa m’ha deixat als dits. M’estàs mirant?.

Acosto la imatge i ensopego amb els teus ulls. Creuem la mirada, l’aturem. És increïble. Et sento lliscar pupil·la endins, giravoltar per la retina. Prou!.

La cafetera tremola i apago el foc.

La pantalla del mòbil se’m fa petita així que engego l’ordinador portàtil per veure’t millor, com el llop a la Caputxeta, i m’instal·lo a la taula del jardí. Només serà un moment, per aclarir si m’estic empatollant. Les vacances són això, fer treballar les neurones.

Caram, la foto sense tu. Al teu lloc hi ha un forat. Un forat enmig dels teus amics. Potser és un truc i l’has manipulada mentre engegava el portàtil. Em pregunto com ho sabies, que et volia mirar de prop. D’acord, m’empatollo, tanmateix t’he vist, fins i tot ens hem mirat, i ara, a la foto només hi ha la teva silueta. Ben bé com si haguessis saltat de la pantalla. On ets?

M’estàs neguitejant, saps, i les vacances són per exercitar les neurones, no pas per estressar-les. Vull pensar que no has aprofitat el moment màgic en què hem creuat la mirada per esmunyir-te dins meu.

És clar.

O sigui que ets aquí. Què vols. No et veig, deus estar amagat pels voltants de la retina. Segur que t’has entaforat al racó del punt cec. Ets llest. Potser ja has enfilat el nervi òptic i tot. Déu meu, aniràs directament al còrtex i jo no t’hi vull, al meu còrtex. Prou que em va costar desempallegar-me de tu.

Surt i torna a la foto. Immediatament. Fes-ho ara o no podràs tornar-hi perquè reiniciaré el meu dia sense desar-te. Desapareixeràs. I quan els teus amics mirin la foto es preguntaran de qui és la silueta que surt allà al mig.

Quina angúnia.

Títol: Fotografia
Autora: Montse Freixas Rovira