És de nit que penso un conte a la vora del foc. Sóc un gall, un ocell o un gos per tal que m’escoltis amb ulls de pruna.
Crema la soca. Tot de fades saltironen quan atio els mots. Plegades fullegem cérvols i bruixes, gripaus, pastorets i tions; alzines que parlen, llops i bolets i nans del bosc.
Et pinto el cel i tu amb el dit vols tocar la lluna. Llavors oloro els teus cabells fins.
Rere els vidres, volves de neu esquitxen el pi.
Títol: Il·lusió
Autora: Montse Freixas Rovira
Fotografía: Pepa Be