Silencis familiars

L’Anna i la seva neboda, la Gina, esmorzen sota la parra de la casa pairal. A l’altre cantó de la bassa, a l’ombra de les moreres,  l’Oriol, el pare de la Gina, llegeix el diari.

-Vols raïm de la iaia? -pregunta l’Anna a la nena mentre n’estira un gra.

-Sempre dieu de la iaia i la iaia no hi és -diu la Gina.

-Saps, li diem de la iaia perquè ella va plantar la parra fa molts anys,  potser en fa cinquanta, oi, Oriol? -L’Anna alça la veu cap al seu germà, però l’Oriol continua absort en la lectura.

-Les margarides també són de la iaia, i els càntirs, i les magnòlies…-la Gina va xerrant mentre mira com l’Anna talla un gotim amb els dits.

– Tieta, em pensava que la noia de la foto que tens a la tauleta de nit eres tu, però el papa m’ha dit que era la iaia, es va posar malalta i es va morir?

-No, reina.

El pare de la Gina aixeca la vista del diari.

-La iaia de la meva millor amiga es va morir perquè era molt velleta -afegeix la nena.

-Em passes les tisores, reina, que en faré més via? –diu l’Anna.

-Gina! –crida l’Oriol- Què et sembla si ens banyem? Ensenya-li a la tieta com et tires de cap, som-hi!

L’endemà, quan arriba el cosí de la Gina a la casa, ella s’afanya a ensenyar-li els amagatalls  que ha descobert pel jardí. Damunt del pou cobert d’heura i envoltat de margarides, hi troben un càntir escrostonat.

-No! Marc, – diu la Gina col·locant-se entre el nen i el càntir- no toquis el càntir que es pot trencar i és de la iaia.

-Quina iaia? –pregunta el cosí.

-La iaia Lola, qui vols que sigui? La mare de la tieta Anna i del teu pare i del meu.

-La iaia Lola és al cel.

-No és veritat – respon la Gina-,  saps que és un secret que tenen els grans? Però jo sé on és.  M’has de prometre  que no ho explicaràs a ningú.

-T’ho prometo –diu el nen i tots dos s’enllacen els dits petits.

-La iaia Lola és dins del pou –li diu la Gina a cau d’orella.

Títol: Silencis familiars
Autora: Montse Freixas Rovira
Fotografía: Pepa Be