Rambla Nova, 114, oficinas 3-6
43001 Tarragona
+34 977 21 27 34
Relats curts
// Grupo Mentoring
“La lectura… amb les seves claus màgiques ens obre, al fons de nosaltres mateixos, la porta dels llocs on no hauríem sabut entrar.“(Proust, Sobre la lectura)
Pensem amb paraules i ens construïm mitjançant les paraules, se’ns fa difícil expressar una idea, un sentiment, un desig al qual no podem posar un nom. Però sovint ho trobem quan llegim un conte, una novel·la, un relat i ens diem ah, era això!
La paraula és l’eina del treball psicoterapèutic i alhora, la paraula és l’eina de l’escriptor. Per aquesta raó volem compartir aquí un espai psico-literari on puguis llegir contes i relats curts. Els relats tocaran els diferents aspectes de la teràpia psicoanalítica amb l’objectiu d’apropar-te-la, desmitificar-la i mostrar–te què és i com funciona.
Montse Freixas
Escriptora i llicenciada en Psicologia
Són paraigües
Són paraigües La veritat és que sempre he tractat als homes una mica com si fossin paraigües, no només en el sentit de buscar aixopluc en els seus braços quan m’ apressava algun ruixat,...
Sóc un paraigua
Sóc un paraigua La veritat és que els homes m’han tractat sempre com si fos un paraigua, no només en el sentit que buscaven aixopluc quan el sexe o la soledat els apressava,...
El vell i la garlanda
El vell i la garlanda Tot just va rebre el missatge del fill, el vell va encendre el fanalet polsegós del caminal. “Júlia, venen tots!” va cridar foscor endins. I allà a dalt, l...
Silencis familiars
L’Anna i la seva neboda, la Gina, esmorzen sota la parra de la casa pairal. A l’altre cantó de la bassa, a l’ombra de les moreres, l’Oriol, el pare de la Gina, llegeix el diari. -Vol...
Zero conflictes
És clar que podria dir-li que l’estimo, però no ho faré. Li ho demostro contínuament i això és el que compte: els fets. Un acte d’amor es més sincer que mil missatges romàntics. Ja e...
L’àvia dorment
La mare diu que l’àvia ha tancat els ulls i s’ha adormit per sempre. -Com la bella dorment? -Sí. -Fins que la desperti un príncep? -Fins que la desperti qui l’estimi. -Nosaltres l’estimem....
Vulnerable
-Crec que no vindré més. -Com vulguis. -Tampoc estic tant fotuda saps? Tothom te les seves mogudes i crec que les meves son les típiques de l’edat i això. Estic cansada, la veritat. Els meus...
L’escolto
M’ha dit el metge que no és el cor, que és ansietat, que el cor està trist però fort, i m’ha aconsellat que demani cita pel psicòleg. “El psicòleg?” li he preguntat, perquè m’ha sorprès, és clar,...
El collaret de perles
He somiat amb un collaret de perles. Ara que t’ho explico me n’adono que no és la primera vegada, perquè en algun somni recordo haver-me preguntat què hi pinta un collaret, aquí. El...
Somriure
Quan et prenies el cafè tot sol, les converses de les taules properes t’arribaven com trossets de vida que sovint menyspreaves. Foteses, sospiraves tu, lluny de la intimitat dels parroquians....
La Nau
Una gota regalima templa avall fins la galta i desapareix. O cau al buit i es desintegra. La Laia no sap on van a parar les llàgrimes, només sap que deixa de sentir el rastre humit i nota una...
La llibretera
Quan l’índex de la llibretera li toca el llom, el llibre s’estremeix. No ha servit de gaire el gemec de “no em compris, si us plau” amb què ha implorat al jove que tafaneja vora seu com un...
El follet i el mètode empíric
Hi havia una vegada un follet savi que va descobrir que com més felicitat regalava als amics i estranys, més saldo feliç s’acumulava al seu compte de felicitat. Però quan va exposar la seva...
Quimioteràpia
La bossa que penja del peu de sèrum és groga, però el líquid que baixa pel tub és transparent i pur com l’aigua. És l’únic que en Pere reülla, ni xeringues ni agulles, perquè el primer dia la...
La capseta de fusta
El petit Marcel va estirar la capsa de fusta que guardava sota el llit. -Hi ha un tresor? – va preguntar la Júlia quan va veure l’ull del pany. -Sí – va contestar el nen, i va seure damunt la...
Torna-m’ho a dir
Torna-m’ho a dir -Ja ho has sentit. -És que no m’ho crec. -Doncs parlo seriosament. -Però, per què?! Què he fet, jo? -No ets tu, sóc jo. -Tu i qui més? -Hi he pensat molt. -No respons. -Ningú,...
Sabotatge
És un dimarts avorrit. La Carícia, l’Abraçada i els Petons mandregen pel sofà perquè ningú no ha reclamat la seva intervenció. Comparteixen l’àtic que el Centre d’Intel·ligència Emocional els ha...
Il·lusió
És de nit que penso un conte a la vora del foc. Sóc un gall, un ocell o un gos per tal que m’escoltis amb ulls de pruna. Crema la soca. Tot de fades saltironen quan atio els mots. Plegades...
Manicura
La Mercè agafa la mà de la Júlia, la gira una mica i li subjecta el polze entre els seus dits. -Aquest color fa de bruixa – diu –. Els vermells i fúcsies fan la mà bonica, són més lluminosos....
Càpsula de bellesa
Quan vaig sortir de l’hospital havia parat de ploure. Era massa d’hora per a tornar a casa i vaig anar baixant el carreró fins al passeig. Les fulles esgrogueïdes dels plataners omplien els...
Amanida d’estiu
Triarem una safata plana. Hi estendrem un manyoc de somriures ( genuïns, els altres amarguen ) de la mida d’un pàmpol cadascun de manera que la cobreixin tota. Pel damunt, hi escamparem frases...
L’Estrany
La vida passava silenciosa, de puntetes, com si no gosés molestar. De tant en tant el meu fill treia el cap “sóc aquí, mare!”, i jo aixecava els ulls de l’ordinador i somreia. Era un...
Només és una presència
Tant de bo, però no goso girar-me una altra vegada. No. Ja m’ho deia el Jordi que era massa poruga per a fer aquest torn, “a tu t’agraden els migdies, els mentons enlairats, les ulleres de sol”....
Fotografia
Dilluns 1 d’agost. Les gallines del veí cloquegen. De lluny, sento un gall. Poso la cafetera al foc. La primera norma del llistat que he enganxat a la porta de la nevera diu que eviti les xarxes...
Sala d’espera
Tot va començar al museu. O no. Duc una vida normal: treballo, estimo, menjo i visito museus. I ara sóc aquí seguint el consell de la Clara. La Clara és la meva cap, una dona expeditiva que duu...
Blau turquesa
Tant de bo hagués nascut ocellot, es plany en Miquel, recolzat a la barana del vaixell, mentre observa com es desfan les crestes d’escuma damunt d’un mar cendrós. Tot caminant per la coberta de...
Laura, filla meva
Em desperta el telèfon. – Laura, sóc jo…- escolto. És la veu tremolosa de la mare. Un calfred em recorre la nuca i em llevo de cop, sense respondre. A l’altra costat, sento la...
El nen i el follet que volia veure el mar
Hi havia una vegada un nen que vivia al costat del mar. Cada dia després d’esmorzar baixava a la platja amb la galleda, la pala i el rasclet. Dins la galleda s’emportava els seus millors...Noticies i articles recents
