La supervisió individual va dirigida als psicòlegs i psicoanalistes que es dediquen a l'exercici privat de la seva pràctica clínica. Treballar amb el sofriment humà no sol ser tasca fàcil i, sovint, els pacients ens plantegen reptes tant teòrics com pràctics, que apunten directament, en alguna ocasió, a "punts cecs" instal·lats en la nostra pròpia psique, que cal analitzar des de la distància.
L'espai de supervisió teòric-clínica permet disposar d'aquesta distància, necessària per a la revisió dels casos amb una major objectivitat i rigorositat clínica.
El valor afegit a aquest espai de supervisió és el de compartir amb un altre o altres professionals de la psicologia i la psicoanàlisi nostra tasca.
La pràctica privada es realitza en la solitud de la consulta i cal tendir llaços socials i professionals que exerceixen de xarxa assistencial que ens sosté i dóna suport en l'exercici de la nostra professió.
Assessoria d'equips professionals dirigida fonamentalment als equips que treballen en institucions sanitàries i socials.
Aquests equips, formats en la seva immensa majoria manera interdisciplinària, tenen com a objectiu restablir la salut i aconseguir recursos socials per als usuaris, quan des de la societat s'estan retallant dràsticament totes aquestes "solucions".
Treballar amb malalties cròniques i conflictes socials de difícil solució és una tasca "insalubre" que requereix d'instruments de control i millora de síndromes com el del "Burn out" o la desesperança, o altres síndromes singlot-maníacs d'intentar donar respostes a tot ia sigui com sigui, sense atendre els límits que imposa una realitat determinada.
La reflexió conjunta dels casos i situacions que imposa la institució és un bon exercici que situa cada professional en una posició més adequada respecte a l'equip i la institució en la qual s'inscriu, redundant en una millora de la praxi professional.