Psicoteràpia infantil i d’adolescents

Les nenes iels nens, "Esos locos bajitos" (1) als que va cantar Joan Manuel Serrat, que de vegades ens tornen bojos els adults, són éssers en constant evolució i transformació, són com esponges que absorbeixen els estímuls del seu entorn per bé i per mal, i amb ells van construint les seves identitats, el seu món interior, les seves emocions, el seu caràcter i la personalitat que més endavant els definirà com a persones adultes.

En la societat que avui ens envolta, saturada d'inputs i escassa de temps per processar-los i incorporar amb la calma i l'atenció que mereixerien, els processos evolutius, en ocasions s'encallen, es retorcen i produeixen símptomes que els fan i ens fan patir i preocupar-nos. Quan aquesta preocupació apareix és el moment de consultar amb un psicòleg clínic, per molt petit o petita que sigui el nostre fill o filla, per nimi que ens sembli el símptoma, encara que sentim als del nostre entorn dir "són coses de nens, ja es li passarà".

La consulta per iniciar un procés terapèutic comença amb una entrevista als progenitors i és seguida de les sessions en què els nens i les nenes gaudeixen molt més del que els adults imaginen. En les sessions es juga, es parla, es dibuixa, es canta, s'imagina, etc. Totes aquelles coses que permeten que el "infans" es desplegui i es manifesti amb molta menor presència de la repressió o els mecanismes de defensa, tan propis dels adults.

La psicoteràpia amb nens i nenes, a més de tractar els símptomes pels quals es consulta, prevé futurs patiments i malestars tant adolescents com adults, de manera que podríem dir que compleix amb dos objectius: un al present i un altre en el futur desenvolupament de la persona adulta.

L'adolescència, etapa de esclats diversos, uns amb virulència, altres amb inhibició, altres acompanyats de substàncies, tots acompanyats de pantalles i tots, sempre, irreverents amb els adults, amb l'ordre establert, amb els convencionalismes, amb les incoherències pròpies del món adult, amb les seves pròpies contradiccions, barreja d'omnipotència i desemparament alhora.

Etapa on la comunicació llengua i on és difícil mantenir diàlegs en els quals els crits, els plors i alguna que una altra desqualificació mútua no aparegui.

Quan els malestars adolescents envaeixen el normal desenvolupament de les seves vides i quefers quotidians i els adults i progenitors que els envolten es veuen desbordats per aquesta situació canviant, incapaços de ser interlocutors empàtics per a ells i elles, és el moment de consultar amb un psicòleg clínic.

Si som capaços de transmetre els que van trobar en l'espai terapèutic un interlocutor que no jutjarà els seus actes, pensaments i sentiments, que no els dirà el que han o no han de fer, sinó que els oferirà aquesta escolta empàtica, semblant a la dels seus " inseparables amics i amigues de l'ànima ", però amb una visió més objectiva i professional, és quan el/la adolescent col·labora, treballa i avança ràpidament en el seu procés terapèutic. Un procés que comença amb l'alleujament inicial dels símptomes, però que comporta indefectiblement l'assentament adequat d'una personalitat en potència evitant futures malalties psíquiques.

Un magnífic llibre sobre els malestars d'un adolescent: El vigilant en el camp de sègol. De J.D. Salinger.

"... Ja llegir aquesta novel·la com a història individual d'un noi difícil, ja es llegeixi com a símbol de tota una nació i d'un poble, l'autor ens condueix pel bell camí de l'estranyesa a la comprensió, del rebuig a l'amor. En un món i en un temps problemàtics, la literatura no pot arribar res més elevat." Comentari sobre el llibre de Hermann Hesse.