Quan un amic ens diu “per què no vas a un psicòleg?” entenem que ha arribat el moment de consultar a un especialista. Segurament abans li haurem explicat el que ens preocupa, aquest malestar intern davant el qual ell se sent impotent per donar solucions. És el nostre amic, ens aprecia, ens coneix i sap que no estem bé.

Tot i això, quantes vegades no hem sentit veus amigues que ens diuen “no, ja se’m passarà” o “no estic tan malament, és qüestió de temps”, “jo no necessito un psicòleg”, és en Tal qui ho necessita”, i així tantes excuses com malestars.

Els malestars no tractats no milloren, només s’enquisten, s’expandeixen a altres àrees de les nostres vides i en ocasions (les pitjors) fins i tot ens acostumem a viure amb ells. Així que podríem dir que si no posem remei, en aquest cas, el temps ho espatlla tot.

Per això, ¿quan hem de consultar amb un psicòleg, psicoterapeuta, psicoanalista?

Com més aviat millor. Si es consulta en els moments inicials, el tractament terapèutic a seguir també serà mes curt.

Dit això, ¿quines serien les causes per a consultar com més aviat millor amb un psicòleg, psicoterapeuta, psicoanalista?

Parlem de malestars, ja que potser així encaixem millor la idea que no cal esperar que determinat malestar es converteixi en un símptoma per a consultar. Per exemple, si en una ocasió hem patit una crisi d’ansietat, no esperem a desenvolupar conductes d’evitació que ens impedeixin anar a determinats llocs amb llibertat, per anar al psicòleg.

Els malestars poden ser molt diversos, tant com persones úniques que els pateixen, però hi ha certs indicadors que haurien de fer saltar les primeres alertes per a consultar. Aquests serien:

Els estats d’ànim tristos i recurrents en el temps, les ansietats i pors, les pèrdues importants i dols no ben resolts, els estats paralitzants i de disjuntiva que se’ns presenten en ocasions sense saber quin camí triar, els moments de bloqueig i confusió.

Altres símptomes que alerten de la necessitat de consultar són els dolors físics recurrents, crònics en ocasions, als quals se’ls ha descartat una causa orgànica, per als quals no hi ha un motiu físic que els expliqui. Molt sovint el motiu és psicològic i tractat d’aquesta manera advertim com els dolors remeten, desapareixen i/o es tornen més controlables.

Un cop reconeguda la necessitat, ¿què trobaré a la consulta del psicòleg, psicoterapeuta, psicoanalista?

Un espai de tranquil·litat, de confiança i d’escolta de tot el que em passa i se m’acut en aquest moment. Un espai lliure de prejudicis i judicis morals on únicament compten les vivències, records, dolors i desitjos del que consulta. Un lloc privilegiat on poder comptar amb algú que ens escolta i ens ajuda de manera periòdica, i amb el qual establirem una aliança terapèutica anomenada transferència per Freud.

“La transferència crea així un regne intermedi entre la malaltia i la vida, en virtut del qual es compleix el trànsit d’aquella a aquesta”.
Sigmund Freud, Obres Completes, Recordar Repetir i Re-elaborar, Amorrortu Editores XXII

Aquest article està relacionat amb el relat: “Sala d’espera”

Fotografía: Pepa Be