El relat El collaret de perles ens mostra d’una forma metafòrica com es manifesta el símptoma: estrenyent, angoixant, enrotllant; provocant sensació de pesadesa, de fredor. I al mateix temps ens mostra una cosa molt important: el moment en què la protagonista s’adona del que li passa, perquè es fa evident, i amb què i amb qui té a veure.

El símptoma es fa sentir, es manifesta i es fa present de moltes maneres, només cal escoltar-lo, si es vol. I escoltar-significa voler saber quin sentit té, què està dient, quin significat tenen aquestes manifestacions per al subjecte.

No obstant això, hi ha persones que tenen molts símptomes i no els escolten, continuen la seva vida sense estar bé, però continuen. En un altre article indagarem per què hi ha persones que no escolten els seus símptomes tot i que aquests “criden” per ser escoltats, i quines conseqüències té per a ells i per al seu entorn. Afegeixo una frase de Freud que és molt reveladora: “El més costós en aquesta vida és la malaltia … i la tonteria” (La iniciació al tractament, 1913).

Quan els símptomes es fan sentir, la psicoanàlisi proporciona un lloc perquè el pacient parli del que li passa i sigui escoltat. Ho pot explicar amb les seves paraules, les quals, al costat de les intervencions del psicoanalista i sota transferència, permetran desenredar – com si de les voltes del collaret es tractés – i desxifrar el sentit d’aquests símptomes.

Una de les coses que més ressalten els pacients quan ja porten un temps en anàlisi és precisament la lleugeresa, l’alleujament del pes que sentien en el moment en què van començar la seva anàlisi, i una millora considerable en la seva forma d’estar i interpretar el món.

Aquesta millora considerable de veure i estar en el món és un canvi de posició subjectiva, tema central de la psicoanàlisi i finalitat última de l’anàlisi. El subjecte és el mateix que quan va començar, però és ELL  i ningú més. Se sent alleujat de les càrregues que es va posar o li van posar, i pot aflorar qui és i el que vol: el seu desig.

Seguint el relat de la Montse Freixas, l’anàlisi permetria al subjecte desembolicar el collaret, netejar i treure brillantor a les perles que conscientment el subjecte triés com a seves, rebutjar les que no ho són i li pesen i, finalment, confeccionar un collaret de perles lleuger , net i brillant que el dotés de bellesa i seguretat.

L’escolta, la transferència, el canvi de posició subjectiva i el desig, són conceptes fonamentals en psicoanàlisi. Aquests conceptes i altres els explicarem en propers articles i així comprovarem la importància i transcendència que han tingut i tenen en la teràpia i cura psicoanalítica.

Fotógrafa: Pepa Be