Quins recursos habiten dins teu?
Fotografia: Pepa Be
Davant de les situacions difícils que se’t van plantejant durant la vida, les teves reaccions aniran variant, ja que són diferents quan ets infant, adolescent o adult. I és possible que et preguntis com s’adquireixen els recursos que et permeten actuar de la manera més adequada.
Al llarg de la teva vida reps indicacions, consells, mandats de la família, educadors i amics, que vas atresorant, així com les teves experiències.
I, com si fos una capseta màgica, utilitzes el que creus més oportú per a cada moment.
Quan la vida passa com seria de desitjar, tu has incorporat tot el necessari en fortalesa, decisió, seguretat, afecte, etc. Llavors és fàcil utilitzar una conducta, un pensament, una experiència. El resultat és satisfactori i tot sembla estar en un equilibri que es retroalimenta i et fa sentir moments de felicitat i satisfacció.
Fins i tot quan les coses no es presenten com a tu t’agradaria perquè són desagradables, dificultoses, doloroses, o potser catastròfiques, també saps què fer, recorres a tot el que tens en el teu interior i aquesta experiència es converteix en un aprenentatge per utilitzar en el futur.
En altres ocasions, el que reps no és el millor ni el més adequat. Les circumstàncies dels teus progenitors i educadors no han estat tan fàcils, naturals i magnífiques com ells haurien desitjat, i no han pogut nodrir ni acumular experiències adequades per poder-te-les transmetre.
Quan això passa, en obrir “la teva caixeta”; no disposes d’elements per resoldre els teus problemes. Et trobes amb bloquejos, amb foscor al teu voltant, amb indecisions, dubtes, angoixa. Sents que no tens on agafar-te per seguir, o ni tan sols saps per on començar.
La bona notícia és que sí que hi ha una manera de sortir-se’n, no és fàcil però és possible. En realitat, encara que no te n’adonis, tens recursos.
Un procés terapèutic et dóna permís i t’ajuda per veure i utilitzar tot aquest bagatge de què disposes i no n’ets conscient.
Com et deia abans no és fàcil, fins i tot és dolorós percebre la manca del que t’hauria agradat rebre, però el fet de poder reconèixer les teves capacitats i les teves possibilitats és una cosa que et impactarà i, al mateix temps, et desafiarà a convertir la teva vida en el que somies.
Nota: Aquest article està relacionat amb el relat “La capseta de fusta“