Soledat no desitjada i pantalles: una realitat silenciosa entre els adolescents
Més connectats que mai, però cada vegada més sols
Mai abans els adolescents no havien tingut tantes possibilitats de comunicació inmediata, accés a xarxes socials o contacter permanent amb altres persones. No obstant això, diversos estudis i l’experiènci
L’Organització Mundial de la Salut considera actualment la soledat i l’aïllament social com un problema prioritari de salut pública. El seu informe assenyala que els adolescents i joves són un dels grups amb major prevalència de soledat a nivell mundial. Entre un 17% i un 21% de les persones d’13 a 29 anys declaren sentir-se soles, amb les xifres més altes entre adolescents.1
La soledat afecta una de cada quatre persones joves a Espanya. El percentatge de joves d’entre 16 i 29 anys que declara trobar-se en una situació de soledat en el moment present arriba al 25,5%. Són xifres que parlen per si soles i posen sobre la taula un dels principals problemes de la joventut actualment.2
L’anomentada soledat no desitjada s’ha convertit en un dels grans reptes per al benestar emocional de les noves generacions. No sempre és visible, ni sol expressar-se amb aquestes paraules. De fet, la majoria dels adolescents que la viuen ni tan sols identifiquen què els passa.
A la consulta, és freqüent que arribin parlant d’ansietat, nerviosisme, pensaments repetitius, angóixa o sensació de bloqueig. Només quan s’aprofundeix en les seves experiències apareix un element comú: la dificultat per sentir-se realment connectats amb altres persones.
Quan la soledat s’amaga darrere d’una pantalla
La soledat juvenil sovint queda amagada darrere d’una intensa activitat digital. Molts adolescents tenen nombrosos contactes a les xarxes, però el que realment importa és la qualitat d’aquestes relacions.
Les xarxes socials poden facilitar la comunicació i mantenir vincles, però quan substitueixen les relacions presencials i les experiències compartides cara a cara, poden augmentar la sensació de soledat. Així, és possible acumular centenars de seguidors i «likes» i, alhora, no tenir ningú a qui recórrer en un moment difícil.
El desenvolupament de les habilitats socials: una tasca pendent
L’adolescència és una etapa clau per aprendre a construir relacions, gestionar conflictes i desenvolupar autonomia i confiança. Tanmateix, alguns canvis socials dificulten aquest aprenentatge.
La sobreprotecció familiar pot limitar el desenvolupament d’habilitats socials, mentre que la pressió econòmica i la manca de temps dificulten l’acompanyament emocional. Això fa que molts joves se sentin desbordats davant situacions noves, com un canvi de centre, l’inici de la universitat o l’entrada al món laboral, si no disposen dels recursos necessaris per crear noves relacions.
La por al rebuig: un enemic invisible
Un dels factors que més contribueix a la soledat juvenil no és l’absència de persones al voltant, sinó la por d’apropar-s’hi.
Molts adolescents desenvolupen una forta sensibilitat al rebuig. De vegades està relacionada amb experiències prèvies d’exclusió, assetjament escolar o dificultats per integrar-se en un grup. En altres casos, es tracta simplement d’una percepció exagerada del risc de ser jutjats o no acceptats.
Aquesta por pot portar a evitar situacions socials, limitar les iniciatives personals i reforçar progressivament l’aïllament.
Paradoxalment, com més s’evita el contacte per por al rebuig, més difícil resulta generar experiències positives que ajudin a desmuntar aquells temors.
La influència dels determinants socials
La soledat no és únicament un problema individual. Factors com la precàrietat econòmica, les dificultats d’accés a l’habitatge, la inseguretat laboral o la manca d’espais comunitàris tenen un impacte directe sobre la salut mental dels joves.
Parlem dels anomenats determinants socials de la salut: les condicions en què les persones neixen, creixen, estudien, treballen i viuen. Quan aquestes condicions són desfavorables, augmenten els riscos d’aïllament, desesperança i desconnexió social.
Per això, abordar la soledat no desitjada requereix anar més enllà de les intervencions individuals i actuar també sobre els entorns familiars, educatius i comunitàris.
Quines conseqüències pot tenir la soledat?
Quan la soledat es manté en el temps i no s’aborda adequadament, pot afectar el benestar psicològic.
Entre les conseqüències més freqüents hi trobem:
• Ansietat i preocupació constant.
• Conductes evitatives.
• Baixa autoestima.
• Dependència emocional.
• Sensació d’incapacitat per afrontar els problemes.
• Crisis d’angóixa o pànic.
• Major vulnerabilitat al consum de substàncies com a forma d’alleujar el malestar emocional.
La bona notícia és que la recuperació és possible. Com més aviat s’identifiqui el problema i s’ofereixi suport adequat, més probabilitats hi haurà de superar aquestes dificultats.
Demanar ajuda: el primer pas per sortir de l’aïllament
Hi ha una observació que es repeteix amb freqüència en els processos terapèutics.
Molts joves expressen que ningú els truca, ningú es preocupa per ells o ningú els ofereix ajuda. No obstant això, quan se’ls pregunta si han demanat allò que necessiten, la resposta sol ser negativa.
Aquí apareix una paradoxa fonamental: és difícil rebre suport si mai comuniquem que el necessitem.
Aprendre a demanar ajuda, expressar necessitats i mostrar vulnerabilitat constitueix una habilitat essencial per construir relacions saludables.
Quan els adolescents aconsegueixen fer aquest pas, solen descobrir que les respostes dels altres són molt més positives del que imaginaven.
Què podem fer com a societat?
La soledat no desitjada no pot abordar-se únicament des de la psicologia clínica. Requereix una resposta comunitària de totes les xarxes amb les quals sabem que els joves prosperen quan s’hi senten connectats:
•Famílies que afavoreixin l’autonomia i el desenvolupament d’habilitats per a la vida. •Escoles que promoguin la inclusió i el sentit de pertinença.
•Administracions que creïn espais segurs de trobada i participació juvenil.
•Comunitats capaces de reforçar els víncles socials que protegeixen la salut mental.
Perquè, al cap i a la fi, la millor prevenció neix de la connexió humana.
Sense ànim de demonitzar les xarxes socials i els usos de les pantalles, qualsevol estratègia per afrontar la soledat adolescent ha d’incorporar la veu de qui la viu. Escoltar els joves no és només una qüestió de participació: és una condició indispensable per trobar solucions que realment funcionin.
«Res per als joves sense els joves.»
Bibliografia
