Montse Freixas

La vida no transcorre per la superfície sinó pels soterranis més íntims; com el desig, que ens empeny des de molt endins, de vegades tant que en perdem el fil i quan treu el cap fora ens preguntem sorpresos, d’on ha sortit?

A mi m’ha empès el desig d’escriure des que vaig tenir el primer secret i la primera llibreta. I l’he fet realitat escrivint i aprenent a escriure. Escric sobretot contes i relats curts. Un conte et permet aprofundir en un tema, un caràcter, una emoció, una idea, perquè tot en ell es focalitza cap al mateix punt. I com a lectora, penso que el conte, quan l’acabes de llegir, et convida a la reflexió.

Els meus contes sempre han tingut una vessant psicològica, m’interessa explorar com és aquesta vida que transcorre pels soterranis: les pulsions, els pensaments, què ens mou, què ens fereix, què ens atura, què ens enfonsa, quines emocions o desitjos ens empenyen al límit. I, sobretot, m’agrada la màgia d’escriure-ho.

Tinc contes premiats i d’altres que han quedat finalistes i per aquest motiu estan publicats en diverses antologies. També me’ls han publicat en mitjans digitals (La Vanguardia) i de paper (Diari de Terrassa, revista La Borja) i en tinc un traduït i publicat en una revista alemanya de literatura, Tentakel Literatur Magazin.