Patricia Ros

Em vaig interessar vivament per la malaltia mental després de la lectura del llibre Algú va volar sobre el niu del cucut, de Ken Kessey. Els secrets de la ment humana i els seus processos a l'hora d'emmalaltir i sanar han estat una passió en la meva carrera. Aquesta vocació em va portar a treballar en dues institucions psiquiàtriques, a Barcelona ia Reus. En les dues vaig aprendre els fonaments de la psiquiatria des de la seva corrent més biologista-conductual, fins a la més dinàmica i psicoanalítica.

El 1991 vaig obtenir la plaça de directora d'un centre de dia per a la rehabilitació de drogodependents pertanyent a l'Ajuntament de Tarragona. L'any 2000 vaig passar a dirigir el Servei de Prevenció de les Addiccions també de dependència municipal, càrrec que encara ocupo.

Em vaig formar com a psicoterapeuta grupal, en ser aquesta la teràpia d'elecció en el terreny de les addiccions. Des de llavors no he deixat la formació pel que fa a grups humans es refereix, en totes les seves modalitats; grups de psicoteràpia, familiars, organitzacions, supervisió d'equips, programes comunitaris, etc. S. H. Foulkes va afirmar "el grup és més que la suma de les parts" i d'aquí emana part de la seva eficàcia terapèutica i la seva efectivitat per a la implementació de projectes.

Si el grup és una passió, no ho és menys per a mi les persones i els seus malestars individuals. Per això m'he format com a psicoanalista a OBERTURA, estudi, investigació i transmissió de la Psicoanàlisi de Barcelona, associació amb la qual continuo vinculada.

El 2002 començament el meu camí en consulta privada, per atendre nens, nenes, adults, adolescents i també grups familiars. En aquests 13 anys d'exercici privat de la psicoanàlisi, experiment com aquest mètode de cura ofereix a les persones la consecució de la "millor versió d'elles mateixes".

Creem a la primavera de 2015 el Grup Mentoring, gabinet de psicoteràpia, psicoanàlisi i coaching individual i d'empreses, amb M Pilar Pla i Pilar Segura.

I aquí estem, transitant aquest nou projecte i generant espais per pensar conjuntament i actuar individualment, seguint la frase d'Al Franken, que vaig escoltar fa ja molt de temps: "És més fàcil posar-se en sabatilles que enmoquetar el món".