Amanida d’estiu

Triarem una safata plana. Hi estendrem un manyoc de somriures ( genuïns, els altres amarguen ) de la mida d’un pàmpol cadascun de manera que la cobreixin tota. Pel damunt, hi escamparem frases boniques que prèviament haurem collit d’alguna lectura, si pot ser, escrites amb llengües diferents, per donar-hi color.

Farem una picada d’idees i projectes i la reservarem. Al mig de la safata, col·loquem un llit de petons amb flors comestibles i abraçades tendres. Afegim un rajolí de desig ( botigues gourmet ). Tot voltant la safata, confeccionem un niu de branquillons d’optimisme que salpebrarem amb bones notícies i un grapat d’acudits fresquets. Ho regarem tot amb converses, una vinagreta de pensaments originals i un bon raig de música ( no patiu si se us en va la mà ).

Amb la picada que teníem reservada untem una capa fina damunt la resta d’ingredients i la decorem amb unes gotes d’ironia balsàmica i una culleradeta de mel. Si teniu comensals cinèfils podeu tallar en daus una mica de cinema francès ( varietat comèdia ) o llescar làmines de sèries nord-americanes.

Prepareu gelat amb fruita de la passió. Feu-ne boletes. Afegir a l’últim moment. Serviu l’amanida amb un polsim de desig. Ho acompanyarem amb vi blanc afruitat, rialler i molt molt fred.

Títol: Amanida d’estiu
Autora: Montse Freixas Rovira