El nen aranya

El nen aranya

Quan el nen va sentir girar les claus al pany de la porta del carrer, va aixecar els ulls del còmic i es va quedar quiet. Tan quiet que l’Home Aranya, que era a punt de saltar d’un terrat, en veure que el nen no passava el full, va tombar el cap cap aquell petit lector i es va quedar a l’aguait. El dit del nen s’havia aturat a les vinyetes del mig de la pàgina.

A la planta baixa, un cop de porta i el soroll metàl·lic de les claus llençades damunt una safata d’acer. A dalt, res no es movia dins l’habitació tret del pols accelerat del nen que ara escoltava córrer l’aigua de la cisterna del lavabo que hi havia sota l’escala.

El nen s’enfilà al llit i apujà la persiana de la finestra a poc a poc. El vidre es va entelar. Per si de cas, en arribar a casa, ell s’havia posat el pijama vermell. Per si de cas. No podia endevinar quin dia tornaria el monstre, el que sí que sabia era que ho faria abans de què arribes la mama de treballar. Només una vegada ella va arribar primer i el monstre va aparèixer més tard. Va ser un vespre, mentre ell i la mama sopaven a la cuina i ella li va dir “fes-li un petó, noiet, que fa molts dies que no el veiem”, “vinga, però què tens?”, i ell va xiuxiuejar “fa pudor”, llavors la mama li clavà un mastegot.

L’Home Aranya continuava expectant mentre el nen baixava del llit i tornava de puntetes i s’asseia davant l’escriptori. Els guants. Obrí el calaix dels superherois i agafà els guants vermells i negres que li havia comprat el pare un any pel carnestoltes i que ell havia salvat de les escombraries quan la mare va decidir que la disfressa li anava petita. Feia poc que ell hi havia afegit el caputxó d’un bolígraf enganxat amb esparadrap a l’alçada del canell, li havia quedat molt bé, només calia prémer i la xarxa sortiria disparada i ell es podria moure pels edificis i les teulades sense caure.

No va trigar gaire a veure la ratlla groga sota l’escletxa de la porta. I en escoltar com cruixien les escales sota el pes del monstre es va dir “estic preparat, Venom”. Els seus ulls espantats es van emmirallar amb els de l’Home Aranya del còmic, “No ho facis!”, va cridar l’Home Aranya en notar un pessigolleig al clatell. El nen va tancar el còmic.

Una fortor envaí la cambra, però el nen ja no hi era.