Les persones intentem explicar els nostres actes, pensaments i decisions amb arguments racionals, més o menys complicats, per justificar-los davant nostre i davant dels altres.

No obstant això, donem l’esquena a les nostres emocions, afectes i sentiments, els quals, encara que la majoria d’ells són inconscients, determinen en gran mesura les decisions, actes i pensaments. No ens adonem de quant hi ha d’emocional i afectiu en la nostra vida i com de saludable seria poder-ho descobrir.

La psicoanàlisi proporciona un espai on es posa en joc l’inconscient per descobrir els “fils” que ens mouen, i d’aquesta manera, a través del coneixement d’aquests fils, prendre les regnes de la pròpia existència sense estar subjectes als vaivens i capricis de les emocions.
Com va dir Nelson Mandela: “Sóc l’amo del meu destí, sóc el capità de la meva ànima”.

Nota: Aquest article està relacionat amb el relat “Sabotatge“